Partitocràcia i 'omertà', presumptament

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 30-11-2012:

"Amb les urnes encara en cos present esclata a Sabadell l’enèsim cas de corrupció. Tractant-se de presumptes delinqüents de coll blanc, sobretot no ens descuidem de repetir fins a la sacietat que són presumptes corruptes. Presumptament. Entitats veïnals, ICV, l’Entesa, la CUP... feia anys que clamaven en el desert sobre l’estil Bustos que coneixen prou bé companys de redacció d’EL 9 NOU que el van tastar en el seu moment.

Bustos, de fet, no és la malaltia, presumptament. És el símptoma. D’un sistema, d’una partitocràcia que gira i gira entorn del cercle viciós de dependre cada vegada més del finançament d’uns partits que s’han anat fent grans i que han anat criant poltrones. Fa falta diners per mantenir el partit, que a la seva vegada ha de mantenir la poltrona dels fidels i lleials a la cúpula, al 'capo' del partit. Presumptament.

I entretant llegeixo del periodista David Fernández –ara feliçment també elegit diputat– la història d’un mateix patró en el robatori d’ordinadors. Històries de nit, d’'omertà' i de silencis. Presumptament. El robatori de l’ordinador d’ICV de Sabadell el 2010, quan van començar a apuntar al cas que ara als farsants de torn els ha esclatat a les mans. Presumptament. El mateix que li va passar a l’exregidora de Barcelona Itziar González quan va començar a destapar altres coses que feien tanta o més pudor. Presumptament. O a Adigsa al cap de poc que Maragall etzibés a Mas –presumptament– allò del 3%. En seu parlamentària! En el país de les meravelles, la ciutat dels prodigis, recorda Fernández. I del robatori d’ordinadors que expliquen les coses tal com són. Presumptament.

Ah, i aquest divendres i dissabte, no us n’oblideu!, el Gran Recapte d’Aliments. Això no és presumpte, això és ben real. Una altra societat és possible. Som-hi?"