Pàgines

14/4/13

De la caritat i de la política mal entesa


I encara un altre article del mes de març. Aquest, del dia 22:

"Sento dir a EL 9 FM al company Xevi Bardolet que un responsable de Càritas a Osona li va explicar que aquests dies han tingut la donació d’una furgoneta de segona mà de la Fundació Casa Tarradellas. Som en un temps que ni que sigui un simple cotxe de servei de l’empresa pot tenir un segon ús. Tarradellas va decidir donar-ho a Càritas, sense publicitat, sense càmeres, perquè la caritat no es publicita. En això també es nota que Tarradellas té un bon assessor de comunicació.

Mentrestant apresso la lectura d’'És la política, idiotes!', el llibre de Quim Brugué que m’han convidat a presentar aquest divendres a La Tralla. Quan em van proposar fer-ne la presentació vaig assumir-ho com un repte. Era conscient que el llibre, tot i sent sobre política, era políticament incorrecte pels temps que corren. Temps de desprestigi de la política i sobretot dels polítics, Brugué ja comença dient que es planteja el repte de defensar la política com “una missió impossible”. Pel que fa a mi, assumia la lectura de l’obra com aquell que llegeix un llibre d’autoajuda, per veure si recuperava mínimament la fe en la política i en els polítics. Tant que ho havia defensat durant anys i cada vegada em queden menys arguments, si me’n queda cap. Hi ha excepcions, és clar, i els polítics locals, que Brugué també s’afanya a posar en valor a l’hora de reivindicar la figura del polític, ho són força tots. Amb tot, quan es desprestigia la política –i la política es desprestigia– no sé si és precisament en l’àmbit local. Em vénen al cap alcaldes i regidors de colors tan diferents com els que ara mateix governen, per posar un cas, a l’Esquirol, Seva, Calldetenes o Tavèrnoles, bons mereixedors de la meva confiança. En tots quatre municipis hi he vist maneres que apunten a noves formes de fer política. I tants d’altres que n’hi deuen haver i que jo desconec. En tots quatre, però, malgrat alguns d’ells militar en partits polítics, no hi he vist els tics de la partitocràcia, del partit per davant de tot, i tot per al partit. Aquest és el mal més gran del que s’han de guarir els polítics avui dia. No tant de l’exercici de la política en si, sinó de les formes com s’exerceix aquesta política".

Aclariment posterior a la publicació de l'article: em diuen de Càritas que la furgoneta que els va cedir Tarradellas no era de segona mà, sinó nou de trinca. Més motiu per a la meva tesi, doncs.