Tenir por de la por

Imatges diverses de la tancada i posterior acampada al Banesto de Vic

Continuo rescatant articles publicats pel març. Ara, aquest del 15-3-2013:

"Seguiment diari de la tancada i posterior acampada al Banesto de Vic. Fascinat pel coratge i el compromís de la gent de la PAH del Garraf. Em vénen al cap temors expressats alguna vegada des de l’equip de govern de Vic quan activistes de la ciutat han plantejat accions a favor dels drets socials. “Vindrà gent de fora!”, havien dit amb to apocalíptic. Doncs ja els tenen aquí, els de fora, instal·lats en ple carrer Verdaguer, i sembrant la simpatia de la població, que els ha ajudat com ha pogut, amb menjar, oferint-los dutxa o habitació per canviar-se, o, fins i tot, per posar un cas més anecdòtic, endolls per carregar el mòbil. La setmana també ha servit per veure com algun regidor que tres dies abans de la tancada s’havia omplert la boca d’elogis als moviments socials, a l’hora de la veritat, quan se t’instal·la la PAH a ple centre de Vic, passes de llarg dels activistes concentrats a fora el Banesto i te’n vas directament a fer-la petar amb els caps policials. No dic que no es pugui parlar amb la policia, però ni que sigui per pura educació o fins i tot solidaritat, parar-se a saludar els altres no hauria estat sobrer. Sigui com sigui, la tancada va durar el que va durar i els activistes van acabar sortint davant l’amenaça de la jutge de desallotjament forçós. I és que en els moviments socials s’ha anat instal·lant allò que “la por està canviant de bàndol”. I no, la por està més que instal·lada encara en el mateix bàndol de sempre, el que no té ni les armes ni el pes de la llei, o sigui d’alguns jutges que apliquen com mai aquella màxima que la justícia és cega. Però cega davant la injustícia. Em quedo amb el que deia Teresa Forcades dimecres a 'Público': “Hem de tenir més por a no fer res. La por que si no fem res, la situació actual ens empeny, ens aboca a la misèria, tant si obres la boca com si no. I sumar-se a la voluntat de canvi social, preparar-nos a fons per aquest canvi. Un canvi sòlid i favorable per als interessos de la majoria”. Una majoria que se sent cada cop més reflectida en missatges com el de la PAH, i no en el del politiquet de torn".