La xinxa, la buixarda i l'heura tonenca

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 14-8-2014:

"Tornava de vacances lamentant-me de la més que probable dissolució de la feina feta per la Fàtima, la Maria, la Montse, en Yassin, en Yousef, la Karima, la Fadua, en Jaume, en Josep, l’Steven, en Memba, en Mamadou, en Moha, en Toni, la Guiomar i tantes altres en el marc del Pla de Desenvolupament Comunitari del Remei. L’estiu, però, no només ens ha dut males notícies en l’àmbit de la construcció d’una societat més justa a partir de l’autogestió i d’espais cooperatius de convivència. El juliol, de fet, començava amb l’estrena en la 'baixada siciliana' de Sant Miquel a Vic dels cinc cavallets cotoners, una comparsa amb rerefons social que s’incorpora al bestiari de la ciutat. Uns cavallets que porten cinc nenes fruit d’un projecte integrador nascut a l’immens espai de llibertat en què s’ha convertit el Casal Claret. Durant l’estiu, però, s’han anat donant a conèixer altres espais i experiències en aquesta comarca en moviment que sura i emergeix més enllà de l’oceà del pensament únic. A Tona neix L’Heura, l’assemblea popular de Tona, amb l’objectiu de “créixer i fer rebrotar els moviments populars que ens han caracteritzat sempre”, tot recuperant “el teixit social i cultural que havia caracteritzat sempre el poble”. A Vic germina l’ateneu popular La Buixarda. En l’autoremodelat espai que havia ocupat el Casal Manel Viusà al carrer Sant Antoni Maria Claret, s’erigeix com a projecte “obert, inclusiu, actiu i acollidor” que, com l’heura, busca arrelar-se i escampar-se per anar forjant aquest futur que ja és present, basat en l’autogestió, la solidaritat i la cooperació. El 4 de setembre a les 8 fan assemblea oberta a tothom i també anuncien una jornada d’activitats per la inauguració del 20 de setembre. Finalment, cal celebrar i donar la benvinguda a La Xinxa, grup feminista de Manlleu, que també recull l’herència d’aquelles xinxes, “dones de fàbrica”, com les defineix el diccionari, “les nostres àvies, les nostres mares, majoria silenciada del proletariat, lluitadores invisibilitzades”. I es presenten acompanyant-se d’un text de Montserrat Roig: “En aquestes casetes, unes dones ja no badaven des dels balcons i finestres, ja no tenien temps de mirar perquè corrien i corrien per carrers i carrerons on mai entrava el sol. Aquests dones eren les xinxes. Diuen, també, que no tenien temps ni de rentar-se ni de polir-se, que no sabien què era el caliu de la llar, que no tenien esma d’aprendre res perquè el treball les deixava extenuades però que tenien l’instint de rebel·lia”. Com diu la vella i bella divisa revolucionària, som les nétes de totes les bruixes que mai vau poder cremar".