Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 13-6-2014:
"Feia dies que volia explicar l’anècdota, però sempre acabava sortint un corre-cuita més urgent. Ara, després que transcendís l’estudi sobre la discriminació ètnica a Vic, la història ve com anell al dit. Me la va explicar l’amic Steve, que es canvia de pis. En una visita a un dels que li interessava, la comercial de la immobiliària li etziba: “Els propietaris no hi volen ni moros ni negres”. I ell, blanc i de Londres, per forçar la situació, li demana si la seva parella fos negra o mora, què passaria, entrarien dins la gamma de clients potencials, o no? La comercial es veu obligada a matisar, a rebaixar el to del racisme dels propietaris del pis: “Bé, no hi volen ni moros ni negres de baix nivell”. Ja som al cap del carrer! El problema no rau tant en el lloc on per atzar has nascut, ni tan sols en el color de la pell. El problema, com sempre, és de “baix nivell”, de pobresa. Quanta misèria! No la dels negres o moros de “baix nivell”, sinó la dels propietaris de pisos que, davant l’aparent indiferència de les autoritats, estan segregant la ciutat. Davant la cara d’estupefacció del meu amic, la noia es va veure obligada a matisar per altre cop: “És que són molt especials, els propietaris”. “El que són és uns racistes!”, li va respondre l’Steve abans de girar cua.
No sé de què se sorprenen alguns, em deia un altre amic davant la publicació dels escandalosos resultats de l’estudi sobre discriminació ètnica a Vic. “Que no van a comprar el pa?”, m’hi afegia. I sí, de mica en mica hi ha el risc d’anar-nos tornant insensibles a la discriminació, al racisme latent que voreja el taulell del forn de pa o de la perruqueria. I dels despatxos. Girar cua malgrat trobar un pis com el que buscaves com va fer l’Steve és el pas endavant que hauríem de donar els que sabem que darrere cada discriminació hi ha una persona. Normalment, persones “de baix nivell”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada