Pàgines

16/8/14

"Que s'aparti del camí dels que ho tenim clar"


Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 16-5-2014:

"Dimarts a l’'Angle obert' d’EL 9 TV fem tertúlia sobre la recomanació de Josep M. Vila d’Abadal de no complicar-se la vida i penjar la bandera espanyola si ho mana un jutge. Els incrèduls podeu recuperar les paraules de l’alcalde de Vic –i president de l’AMI!– a EL9NOU.CAT. També hi podeu trobar el vídeo de la tertúlia amb les paraules realistes però alhora tenaces de Jordi Fàbrega, de qui de tant en tant encara em ve al cap l’entusiasme i la passió que traspuava el dia que el vaig conèixer, en aquell ara ja llunyà 1986, dins aquell autocar, camí de Reus a l’acte de joves del segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Aquell dia que tants de la nostra generació van refermar-se en la idea de nació, de la nació completa, que van assumir que eren “la veu d’un poble”, que diu Estellés. “I serà la veu del teu poble, / i seràs, per a sempre, poble, / i patiràs, i esperaràs, / i aniràs sempre entre la pols, /et seguirà una polseguera. / I tindràs fam i tindràs set, / no podràs escriure els poemes / i callaràs tota la nit /mentre dormen les teues gents, / i tu sols estaràs despert, / i tu estaràs despert per tots. / No t’han parit per a dormir: / et pariren per a vetlar /en la llarga nit del teu poble”. Però compte que més endavant diu el poeta: “No tot serà, però, silenci. / Car diràs la paraula justa, / la diràs en el moment just”. Tornem a Fàbrega, dimarts a la tertúlia, comentant l’última ocurrència de Vila d’Abadal sobre la bandera espanyola: “L’error nostre, dels ajuntaments i de part de la ciutadania que creiem que hem d’anar cap a la independència, podria ser dir: “Bé, ells volen això... siguem pràctics, pragmàtics... fem això... i anem continuant...”. Perquè tard o d’hora ens haurem d’enfrontar amb aquest estat. Ens hi haurem d’enfrontar d’una manera democràtica. Però també de desobediència civil activa. I de desobediència civil activa, com en qualsevol procés d’emancipació nacional arreu del món, vol dir que segurament hi haurà alcaldes, càrrecs electes, persones imputades judicialment per la defensa de les seves idees. I això ho hem d’admetre, i qui no estigui disposat a admetre-ho val més que s’aparti del camí dels que ho tenim clar”. Doncs això. “No diràs la teva paraula / amb voluntat d’antologia, / car la diràs honestament, / iradament, sense pensar / en ninguna posterioritat, / com no siga la del teu poble. / Potser et maten o potser / se’n riguen, potser et delaten; / tot això són banalitats. / Allò que val és la consciència / de no ser res si no s’és poble”".