Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 19-9-2014:
"La política ja ho ha estat força sempre una partida d’escacs. D’un temps ençà, i cada vegada més, però, en el tauler de la política catalana, també de la municipal d’una certa entitat, s’hi estan jugant dues partides, que s’entrecreuen entre elles. La partida nacional i la partida social. Unes fitxes avançant endavant i enrere (perquè no poden fer-ho amunt i avall, que seria més precís), i unes altres fitxes, de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta. Amb la peculiaritat que alguns peons s’estan començant a saltar les regles del joc i gosen participar en les dues partides. Fixat l’escenari general, doncs, anem al més concret d’unes eleccions municipals com les que hi haurà el 24 de maig de 2015 a Vic.
Les complicitats generades –i les lliçons apreses, o no!– en les dues últimes legislatures entre els tres partits que han suportat el pacte –el PSC se’n va despenjar, o el van despenjar els electors, el 2011–, afegides al gir sobiranista de CiU i els esforços per virar cap a la centralitat d’ERC, i més concretament del seu per ara candidat amb les seves cèlebres polítiques de tolerància zero, fan pensar que la idea que es fa córrer des de fa mesos per Vic, de moment amb la boca petita però cada vegada amb més adeptes, d’una gran coalició liberal-democristiana-socialdemòcrata que unís les forces de CDC, UDC i ERC, com a mínim, en una sola candidatura per al 2015, i que dotés el consistori de més estabilitat, sigui cap disbarat. Caldrà veure fins a quin punt hi ha disponibilitat per part de tots però especialment d’alguns a renunciar a projectes personalistes o, en termes escaquístics, a renunciar a una torre o un alfil per salvar l’escac i mat a la governança. I entretant, els peons organitzant-se, per molt que costi, que costa!, per canviar les regles del joc i, algun dia, poder avançar a pas de cavall per un tauler més igualitari i tolerant. Si més no ara per ara tenen l’avantatge de no haver de salvar la pell de cap reina ni rei coronat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada